Les aplicacions 2.0

El terme Web 2.0 està associat a les aplicacions web que faciliten el compartir informació, la interoperabilitat, el disseny centrat en l'usuari i la col·laboració en el World Wide Web (WWW). 

Un lloc Web 2.0 permet als usuaris interactuar i col·laborar entre ells com creadors del contingut generat pels usuaris en una comunitat virtual, a diferencia de llocs web on els usuaris es limiten a observar passivament els continguts que s'han creat per a ells. Exemples de la web 2.0 son les unitats web, els serveis web, les aplicacions web, els serveis de xarxes socials, els serveis d'allotjament de vídeos, les wikis, blogs, mashups...

Abans de l'arribada de les tecnologies de la Web 2.0 s'utilitzaven pàgines estàtiques programades en HTML que no eren actualitzades freqüentment. L'èxit de les .com depenia de webs més dinàmiques (a vegades anomenades Web 1.5) on els sistemes de gestió de continguts servien pàgines HTML dinàmiques creades al vol des d'una base de de dades actualitzada. En ambdós sentits, el aconseguir visites i l'estètica visual eren considerats com a factors. 

Els teòrics de l'aproximació a la Web 2.0 pensen que l'ús de la web està orientat a la interacció i les xarxes socials, que poden servir contingut que explota els efectes de les xarxes, creant o no webs interactives i visuals. És a dir, els llocs Web 2.0 actuen més com a punts de trobada o webs dependents d'usuaris, que com a webs tradicionals. 

Per compartir en la Web 2.0 s'utilitzen una sèrie d'eines, entre les que destaquen:

- Blogs: espais webs personals en el que l'autor pot escriure cronològicament articles  notícies... però a més és un espai col·laboratiu on els lectors també poden escriure els seus comentaris a cadascun dels articles que ha realitzat l'autor. 

- Wikis: espai web corporatiu, organitzat mitjançant una estructura hipertextual de pàgines on paries persones elaboren contingut de manera asincrònica. Només cal pitjar el botó "editar" per accedir als continguts i canviar-los. Acostumen a mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de copies de seguretat dels continguts. Hi ha diversos servidors de wikis gratuïts. 

- Entorns per compartir recursos: Tots aquests entorns ens permeten emmagatzemar recursos a Internet, compartir-los i visualitzar-los quan ens convingui des d'Internet. Constitueixen una immensa font de recursos i llocs on publicar materials per la seva difusió mundial. 

Per exemple: documents, vídeos, presentacions, fotos, plataformes educatives, aules virtuals, xarxes socials...

Què són les TIC i com influeixen en l'educació?

Les tecnologies de la informació i la comunicació agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de la informació, principalment la informàtica, Internet i les Telecomunicacions.

La formació dels nous alumnes i la incorporació de les noves tecnologies ha de fer-se amb la perspectiva d'afavorir els aprenentatges i facilitar els medis que sustenten el desenvolupament dels coneixements i de les competències necessàries per la inserció social i professional de qualitat. Ha d'evitar també que l'espai digital generi capes de marginació com a resultat de l'alfabetització digital. 

No s'ha de confondre saber i informació. Les noves tecnologies donen accés a una gran quantitat d'informació que no s'ha de confondre amb saber. Perquè la informació esdevingui dels coneixements, l'individu ha d'apropiar-se-la i reconstruir els seus coneixements. Per aquest motiu el primer que s'ha de fer explícit és que la incorporació de les noves tecnologies en l'educació no s'han d'eludir de la noció de l'esforç. Els nous recursos informàtics poden contribuir al desenvolupament de les capacitats cognitives de les persones, però mai sense l'esforç personal. 

Les tecnologies constitueixen un medi com mai ha existit que ofereix un accés instantani a la informació. A cadascú li toca enriquir i construir el seu saber a partir d'aquesta informació i l'educació proporcionar les bases per a que això es produeixi. Per a que aquestes tecnologies estiguin veritablement al servei de l'educació i de l'aprenentatge i contribueixin a la formació dels ciutadans i els treballadors que necessita aquesta societat, tal penetració tecnològica ha d'estar acompanyada d'una evolució pedagògica. Les noves tecnologies exigeixen un canvi de rol en el professor i l'alumne. El professor no pot seguir exercint les seves funcions tradicionals discursives a l'hora d'instruir l'alumne. 

Les tecnologies de la informació i de la comunicació han estat incorporades al procés educatiu des de fa uns anys, però sembla ser que encara no existeixen estudis concloents que permetin afirmar que la utilització de medis informàtics en l'educació ha servit per a millorar els resultats acadèmics, tot i així, molt sovint es refereixen a les transformacions obtingudes del tarannà. S'ha observat que les tecnologies de la informació influeixen en la col·laboració de l'alumne, els ajuda a centrar-se en els aprenentatges, milloren la motivació i l'interés, afavoreixen a l'esperit de recerca, promouen la integració i estimulen el desenvolupament de certes habilitats intel·lectuals així com el raonament, la resolució de problemes, la creativitat i la capacitat d'aprendre a aprendre. Per als professors, les tecnologies informàtiques han servit fins ara per facilitat la recerca de material didàctic,contribuir a la col·laboració amb altres educadors i incitar a la planificació de les activitats de l'aprenentatge d'acord amb les característiques de la tecnologia utilitzada.