Crítica de la pel·lícula analitzada: La Ola (Die Welle)

Anàlisi d'una escena de la pel·lícula "La Ola"

És una escena del final de la pel.lícula on el professor fa un discurs per tal de posar punt i final, al que havia estat el seu projecte i que creia que havia anat massa lluny.

Ara l'analitzarem de manera audiovisual:

L'escena ens es presentada a una sala gran amb una tarima on es situa el professor i els alumnes sentats tots en cadires devant seu, com si d'un teatre es tractés.

Comença amb un travelling seguint al professor, predominen els plànols mitjos sobretot pel que respecta al professor qué és la única persona que es troba en peu, alternat amb algun pla americà. Els diferents canvis de plànols es produeixen de profe-alumnes. També trobem un travelling horitzontal, quan l'acord és general, i ho dona a veure.Per exaltar el creixement del discurs es produeix moviments ràpids de càmera. En aquest mateix moment es produeix un contrapicat i un travelling circular per donar importància al seu discurs.

Els colors predominants són el blanc i el verd i la llum de la sala prové de les finestres, que deixa veure algunes línies horitzontals, que provenen de les ombres de les cortines. Veiem dons la idea d'adoctrinació en el moment que el professor sempre està situat a la part superior de les diagonals, mentres que els alumnes que es troben asseguts estan situats a la part inferior.A part d'aquestes diagonlas la resta de línies que trobem són rectes, sobretot verticals.

El so és ambient, no hi ha cap música durant tota l'escena.

Estudiem les transicions

Les transicions són els diferents tipus de canvis de plans. Existeixen d'altres però en aquest vídeo podem veure els més utilitzats: 

El "fundido encadenado" es refereix a aquell canvi de pla en que el primer pla perd opacitat i cada cop trobem més nítid el segon pla fins que arribem a veure únicament el segon. 

El "fundido a negro" és aquell en que el primer pla perd tota la llum fins que queda negre i quan torna la llum ens trobem en el segon pla. 

El "fundido a blanco" és exactament al contrari. En comptes de perdre llum en guanya i queda tota la pantalla blanca fins que ens trobem de nou al segon pla. 

"L'iris" és un canvi antiquat. Consisteix en enfosquir la pantalla gradualment amb un cercle buit al mig que es va fent cada cop més petit fins que queda tot negre i quan el cercle torna a aparèixer per fer-se cada cop més gran ens trobem en el segon pla. 

Finalment, el "barrido" succeeix quan el segon pla apareix per un cantó de la imatge i gradualment acaba ocupant tota la visió de la pantalla. 

Anàlisi del moviment d'una pel·lícula: Alexander (Alejandro Magno)

L'escena comença quan la càmera s'acosta des de dalt a un mapa cada cop augmentant més en direcció a la serralada Hindu Kush amb una música molt tenebrosa. De sobte apareix la muntanya real i fa una breu panoràmica cap a la dreta. Hi ha una transició suau i veiem el cel, poc a poc la càmera es desvia cap abaix i veiem la muntanya des dels cims fins a les valls. Tot això serveix per descriure el paisatge a mesura que el narrador va explicant la història del protagonista, Alexandre. 

Ens mostren en plans generals i detallats una persona tapada pel fred (presentació del personatge) i tornen a enfocar al paisatge fent una panoràmica donant a entendre que és el que veu el personatge. Trobem muntanyes molt altes, valls, prats i un riu bastant ample. 

Amb la càmera a vegades fixa, a vegades mòbil (fent panoràmiques), veiem els peus d'un grup de gent avançant pels camins nevats de les muntanyes. Es fan petits tràvelings canviant de plans mentre el narrador presenta el diferent tipus de gent que compon el grup que veiem. 

Una altra panoràmica mostra la cresta de la muntanya atapaïda de gent. 

Un tràveling frontal ens fa apropar-nos a Alexandre i el seu company Ptolomeu que se li acosta. Després d'uns quants primers plans i plans americans tornem a fer una panoràmica per les muntanyes mentre en Ptolomeu explica què hauran de fer un cop arribin al cim. Un cop comencen la conversa tot es basa en primers plans fins que deixen aquell cim i comencen a baixar, llavors tornen a aparèixer plans generals dels paisatge i el grup. 

Anàlisi del so i el ritme d'un anunci

En aquest anunci es comença presentant el cotxe amb un pla general i el noi que condueix encén la radio per posar la cançó que durarà tot l'anunci. La música és animada i tots ballen. El ritme de les imatges comença a augmentar quan els nois baixen del cotxe a menjar fast food davant d'un gimnàs i els hi fan bromes als esportistes. Comencen a córrer i la música s'engresca més a partir d'aquest punt. Tot va més ràpid i es canvia de plans molt més rápid que abans. En aquest punt apareix un narrador explicant les característiques del cotxe així com el preu, cavalls... Mentrestant es van enfocant els amics rient i s'intueix que s'ho passen bé. Finalment s'ajunten amb els nois del gimnàs i monten un picnic. El ritme es frena, la música para i s'acaba l'anunci. 

La llum i el color a El Discurso del Rey

En aquesta pel·lícula podem comprovar que els colors que predominen són tots freds: tots són colors grisos, blaus, negres, liles, i destaca algun marró. Està molt ben ambientat dins de l'argument ja que l'època de la que es parla no és un bon moment històric per Anglaterra i el rei no és que estigui passant per un bon moment a la seva vida precisament tampoc. És per això que crec que és una bona manera d'expressar les emocions i sentiments que la pel·lícula vol transmetre. A més a més contrasta amb el luxe del palau, tot daurat, i això fa que es marqui més el fet de que el rei no se sent a gust dins el seu paper per la societat.

La llum entra per les finestres de gran tamany fent així aparèixer ombres molt llargues i fosques contrastant-les amb les cares il·luminades dels personatges. 

Anàlisi d'un anunci

Avui analitzarem un anunci a partir dels aspectes que vam estudiar l'altre dia. L'anunci és un spot publicitari sobre la galeta Oreo on una nena explica al seu pare com es menja la galeta.

Els plans són una mica variats, comença presentant la situació del pare i la filla berenant amb un pla general de la situació a la cabanya de l'habitació, durant la conversa fan primers plans d'un i l'altre i algun detallat de la galeta. Quan ja han presentat el producte fan un pla mig per veure la situació un altre cop de l'experiència i per acabar fan un pla general del producte per saber de què estem parlant exactament.

Els angles són majoritàriament normals, a l'alçada dels ulls, però a vegades present la imatge des del punt de vista de la nena (des de baix - contrapicat) o des del punt del pare (més alt - picat).

Els moviments són lliures i no tenen cap ordre, però no es desplaça mai, sempre està fixa la càmera.

Aspectes cinematografics

Avui passarem a parlar de la part més tècnica dels aspectes cinematogràfics, ja que serà una de les parts a tractar del nostre projecte d'aquests semestre per aquesta part de l'assignatura. 

Els angles

L'angle és la imatge que varia la seva posició segons la col·locació que té la càmera que grava o fotografia

Existeixen diferents tipus d’angles:

•  Angle cenital:  S'enfoca des del cap als peus
•  Angle picat: Tot es veu més petit perquè s'enfoca des de dalt.
• Angle contrapicat:  Al contrari que el picat, tot es veu més gran perquè s'enfoca des de a baix.
• Angle nadir:  S’enfoca la imatge a l’alçada dels peus.
•  Angle aberrant:  La imatge s'enfoca en diagonal.
• Angle normal:  La càmera es troba a l'alçada dels ulls.
• Angle subjectiu:  La imatge que és mostra està a l’alçada dels ulls del personatge com si ho veiés ell/a.

Els plans

Entenem per pla la vista que tenim de l'imatge que evoca una càmera cinematogràfica. Existeixen molts altres tipus de plans però de moment tractarem els vuit més bàsics:

• Pla general: presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
• Pla sencer: mostra tota la figura dels personatges 
• Pla conjunt: mostra un gran escenari o una multitud. 
• Primer pla: se centra en la part de la cara i fins les espatlles
• Pla primeríssim: capa únicament el rostre
• Pla detall: només mostra un objecte
• Pla mig: busca mostrar l'imatge de dos subjectes per la meitat del cos en amunt 
• Pla americà: capta les imatges de genolls en amunt

Els moviments

A les gravacions cinematogràfiques la càmera pot estar fixa sobre un suport, com es feia en els primers anys del cinema on la càmera només enregistrava allò que tenia al davant, o pot estar en moviment com és més habitual actualment. Hi ha diferents tipus de moviment que pot patir una càmera:

•   Moviment lliure: és aquell quan la càmera es mou sense tenir un ordre específic de moviments (pot fer servir grua o no).
•  Moviment panoràmic: és aquell que fa la càmera quan gira sobre sí mateixa, ja sigui horitzontal, vertical o oblic. S’utilitza molt normalment per descriure espais.
• Moviment “Tràveling”: del travelling en anglès, és aquell que desplaça la càmera d’un lloc a un altre sobre uns rails. Només poden haver moviments laterals o frontals.

La consciència corporal

Quan coneixem, sentim, estimem i observem el nostre cos i els seus canvis podem dir que som conscients del nostre cos i de tot allò que l'envolta. Per exemple, gràcies a la consciència corporal sabem assenyalar i reconèixer on se situa cada part del nostre cos sense mirar prèviament. Aquesta habilitat sembla simple però molts cops necessitem reforçar-la durant la nostra vida, especialment quan som petits, per això realitzem segons quines activitats a Educació Física. Tot i així, amb el temps, no hauriem de perdre al costum de practicar algunes tècniques que ens ajudin a cuidar i entendre millor el nostre cos ja que és el suport que de ben segur ens acompanyarà tota la nostra vida. És per això que hem estudiat amb el nostre grup de treball algunes tècniques de consciència corporal i hem pogut esbrinar en què ens ajuden a millorar la posició, la respiració, la concentració... Semblen aspectes molt bàsics que donem per sabuts però us podem assegurar que quan més les practiqueu, més còmodes us sentireu amb vosaltres mateixos i estareu millor connectats al vostre cos.