Anàlisi del so i el ritme d'un anunci

En aquest anunci es comença presentant el cotxe amb un pla general i el noi que condueix encén la radio per posar la cançó que durarà tot l'anunci. La música és animada i tots ballen. El ritme de les imatges comença a augmentar quan els nois baixen del cotxe a menjar fast food davant d'un gimnàs i els hi fan bromes als esportistes. Comencen a córrer i la música s'engresca més a partir d'aquest punt. Tot va més ràpid i es canvia de plans molt més rápid que abans. En aquest punt apareix un narrador explicant les característiques del cotxe així com el preu, cavalls... Mentrestant es van enfocant els amics rient i s'intueix que s'ho passen bé. Finalment s'ajunten amb els nois del gimnàs i monten un picnic. El ritme es frena, la música para i s'acaba l'anunci. 

La llum i el color a El Discurso del Rey

En aquesta pel·lícula podem comprovar que els colors que predominen són tots freds: tots són colors grisos, blaus, negres, liles, i destaca algun marró. Està molt ben ambientat dins de l'argument ja que l'època de la que es parla no és un bon moment històric per Anglaterra i el rei no és que estigui passant per un bon moment a la seva vida precisament tampoc. És per això que crec que és una bona manera d'expressar les emocions i sentiments que la pel·lícula vol transmetre. A més a més contrasta amb el luxe del palau, tot daurat, i això fa que es marqui més el fet de que el rei no se sent a gust dins el seu paper per la societat.

La llum entra per les finestres de gran tamany fent així aparèixer ombres molt llargues i fosques contrastant-les amb les cares il·luminades dels personatges. 

Anàlisi d'un anunci

Avui analitzarem un anunci a partir dels aspectes que vam estudiar l'altre dia. L'anunci és un spot publicitari sobre la galeta Oreo on una nena explica al seu pare com es menja la galeta.

Els plans són una mica variats, comença presentant la situació del pare i la filla berenant amb un pla general de la situació a la cabanya de l'habitació, durant la conversa fan primers plans d'un i l'altre i algun detallat de la galeta. Quan ja han presentat el producte fan un pla mig per veure la situació un altre cop de l'experiència i per acabar fan un pla general del producte per saber de què estem parlant exactament.

Els angles són majoritàriament normals, a l'alçada dels ulls, però a vegades present la imatge des del punt de vista de la nena (des de baix - contrapicat) o des del punt del pare (més alt - picat).

Els moviments són lliures i no tenen cap ordre, però no es desplaça mai, sempre està fixa la càmera.

Aspectes cinematografics

Avui passarem a parlar de la part més tècnica dels aspectes cinematogràfics, ja que serà una de les parts a tractar del nostre projecte d'aquests semestre per aquesta part de l'assignatura. 

Els angles

L'angle és la imatge que varia la seva posició segons la col·locació que té la càmera que grava o fotografia

Existeixen diferents tipus d’angles:

•  Angle cenital:  S'enfoca des del cap als peus
•  Angle picat: Tot es veu més petit perquè s'enfoca des de dalt.
• Angle contrapicat:  Al contrari que el picat, tot es veu més gran perquè s'enfoca des de a baix.
• Angle nadir:  S’enfoca la imatge a l’alçada dels peus.
•  Angle aberrant:  La imatge s'enfoca en diagonal.
• Angle normal:  La càmera es troba a l'alçada dels ulls.
• Angle subjectiu:  La imatge que és mostra està a l’alçada dels ulls del personatge com si ho veiés ell/a.

Els plans

Entenem per pla la vista que tenim de l'imatge que evoca una càmera cinematogràfica. Existeixen molts altres tipus de plans però de moment tractarem els vuit més bàsics:

• Pla general: presenta als personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
• Pla sencer: mostra tota la figura dels personatges 
• Pla conjunt: mostra un gran escenari o una multitud. 
• Primer pla: se centra en la part de la cara i fins les espatlles
• Pla primeríssim: capa únicament el rostre
• Pla detall: només mostra un objecte
• Pla mig: busca mostrar l'imatge de dos subjectes per la meitat del cos en amunt 
• Pla americà: capta les imatges de genolls en amunt

Els moviments

A les gravacions cinematogràfiques la càmera pot estar fixa sobre un suport, com es feia en els primers anys del cinema on la càmera només enregistrava allò que tenia al davant, o pot estar en moviment com és més habitual actualment. Hi ha diferents tipus de moviment que pot patir una càmera:

•   Moviment lliure: és aquell quan la càmera es mou sense tenir un ordre específic de moviments (pot fer servir grua o no).
•  Moviment panoràmic: és aquell que fa la càmera quan gira sobre sí mateixa, ja sigui horitzontal, vertical o oblic. S’utilitza molt normalment per descriure espais.
• Moviment “Tràveling”: del travelling en anglès, és aquell que desplaça la càmera d’un lloc a un altre sobre uns rails. Només poden haver moviments laterals o frontals.