Crítica de la pel·lícula analitzada: La Ola (Die Welle)

Anàlisi d'una escena de la pel·lícula "La Ola"

És una escena del final de la pel.lícula on el professor fa un discurs per tal de posar punt i final, al que havia estat el seu projecte i que creia que havia anat massa lluny.

Ara l'analitzarem de manera audiovisual:

L'escena ens es presentada a una sala gran amb una tarima on es situa el professor i els alumnes sentats tots en cadires devant seu, com si d'un teatre es tractés.

Comença amb un travelling seguint al professor, predominen els plànols mitjos sobretot pel que respecta al professor qué és la única persona que es troba en peu, alternat amb algun pla americà. Els diferents canvis de plànols es produeixen de profe-alumnes. També trobem un travelling horitzontal, quan l'acord és general, i ho dona a veure.Per exaltar el creixement del discurs es produeix moviments ràpids de càmera. En aquest mateix moment es produeix un contrapicat i un travelling circular per donar importància al seu discurs.

Els colors predominants són el blanc i el verd i la llum de la sala prové de les finestres, que deixa veure algunes línies horitzontals, que provenen de les ombres de les cortines. Veiem dons la idea d'adoctrinació en el moment que el professor sempre està situat a la part superior de les diagonals, mentres que els alumnes que es troben asseguts estan situats a la part inferior.A part d'aquestes diagonlas la resta de línies que trobem són rectes, sobretot verticals.

El so és ambient, no hi ha cap música durant tota l'escena.

Estudiem les transicions

Les transicions són els diferents tipus de canvis de plans. Existeixen d'altres però en aquest vídeo podem veure els més utilitzats: 

El "fundido encadenado" es refereix a aquell canvi de pla en que el primer pla perd opacitat i cada cop trobem més nítid el segon pla fins que arribem a veure únicament el segon. 

El "fundido a negro" és aquell en que el primer pla perd tota la llum fins que queda negre i quan torna la llum ens trobem en el segon pla. 

El "fundido a blanco" és exactament al contrari. En comptes de perdre llum en guanya i queda tota la pantalla blanca fins que ens trobem de nou al segon pla. 

"L'iris" és un canvi antiquat. Consisteix en enfosquir la pantalla gradualment amb un cercle buit al mig que es va fent cada cop més petit fins que queda tot negre i quan el cercle torna a aparèixer per fer-se cada cop més gran ens trobem en el segon pla. 

Finalment, el "barrido" succeeix quan el segon pla apareix per un cantó de la imatge i gradualment acaba ocupant tota la visió de la pantalla.